En ocasió del lliurament del premi 2024
9 de novembre de 2024
Marià Sais Ribas

A partir de l’any que ve el premi als millors Treballs de Recerca que atorga l’ajuntament de la Bisbal s’anomenarà Jordi Frigola Arpa.
M’han convidat a explicar per què. No crec que hi hagi gaires bisbalencs que no el coneguessin, en Jordi Frigola Arpa. I seria molt atrevit que jo els ho volgués explicar.
Obro parèntesi: Els bisbalencs tindran en tot cas l’oportunitat de reviure la seva coneixença i fer-li homenatge en un acte popular el 17 de novembre al Mundial (permeteu-me unes paraules amb un toc d’humor perquè de sentit de l’humor en tenia: si arriba saber que li faríem, aquest homenatge, no es mor, no ho hagués permès que li’n féssim una cosa així, sempre ferm però si podia en segon pla). Família, amics i l’Ajuntament s’han ajuntat per organitzar aquest i altres actes.
Per tant, en parlaré per als joves que acabant el batxillerat feu el treball de recerca. Si us diuen que era historiador local, direu «ja està, és per això que el premi d’un Treball de Recerca agafarà el seu nom, perquè un historiador la fa aquesta feina de recerca de la seva ciutat».
Sí, és per això que s’anomenarà així, però crec que hi ha raons fins i tot més importants perquè dugui el seu nom.
Jordi Frigola va morir l’últim dia de 2023, als 89 anys. Per llegir en aquest acte q us deia, un dels seus amics el descriu així:
D’aspecte fràgil, prudent, ordenat, constant, de conviccions arrelades, amb molta força interior, irrepetible. Així era en Jordi.
Li va tocar viure la seva joventut i també maduresa durant la dictadura franquista, però sempre va actuar com si no hi visqués: vull dir que posava per bandera l’amor a la Bisbal, a Catalunya i a la veritat. Us semblarà propi d’un altre món, que per parlar i escriure críticament, si calia qüestionant l’autoritat, i utilitzar la llengua catalana en públic, organitzar una vetllada musical o participar en reunions sense demanar permís, en aquella època et posessis en el risc de topar amb la Guàrdia Civil. Va fer tant com es podia llavors des d’entitats ciutadanes com els escoltes, el Foment, en la vida a la Parròquia, en la Junta de la Unió de Comerciants, el Patronat del Castell, els Amics de la sardana, amb càrrecs en Associacions de Pares en escoles i instituts. També organitzant recitals de cançó catalana i diferents iniciatives per la llengua, la lluita per la preservació del patrimoni històric ( el Call, el Castell, el Pont Vell, edificis i places històriques…), l’ordenació urbanística, la creació i millora de serveis (l’ Hospital Geriàtric, el Museu de la Ceràmica, el Mundial, la Biblioteca, els Jutjats…).
Va dedicar molts esforços a estudiar la història de la Bisbal i a fer-ne divulgació en dos llibres (el de Quaderns de Girona i el darrer pòstum sobre la Bisbal del s.XVI), revistes, conferències, debats, visites guiades i quan calia a peu de carrer amb qui en volgués saber algun detall, i és lògic pensar que els treballs de recerca portaran el seu nom per la seva feina feta com a historiador local.
Però m’agrada pensar que la seva feina de recerca i divulgació, rigurós i tenaç, no és el principal motiu, sinó que el recordarem cada any per això q us deia abans: per la seva actitud compromesa, solidària, crítica i defensor de les seves idees sense timidesa sinó ferm i debatent amb qui calgués amb el perill de perdre amistats. Però com que era demòcrata de cor i comportament, les persones amb qui discutia no podien enemistar-s’hi gaire temps, i clar ell tampoc ho feia.
Va unir actitud davant la vida amb la feina per fer una ciutat i país millors per a tothom. El seu compromís cívic i fervorosament bisbalenc us el podeu fer vostre i viure i treballar per la Bisbal i Catalunya des del camp i activitat que la vida us depari.