JORDI FRIGOLA

ACTE

Homenatge al Mundiala en Jordi

Introducció

El diumenge 17 de novembre de 2024, a les 12 del migdia Amics de Jordi Frigola, Associació Cultural El Drac, familiars i l’excel·lentíssim alcalde Josep Aparicio i la regidora de Cultura Eva Rovira, amb l’acompanyament de nombrosos bisbalencs, van participar en la descoberta de la placa que recorda que al número 4 del carrer Germans Sitjar hi va viure Jordi Frigola, historiador local, ciutadà compromès amb la seva ciutat i Catalunya. Després dels parlaments de l’alcalde, Eva Rovira i Joan Muntaner en representació dels Amics de Jordi Frigola i d’Òmnium Cultural Baix Empordà, la lectura d’un poema per la bisbalenca Joaquima Pellicer hi hagué la interpretació amb les guitarres de Jaume Olivé i Toni Lopera d’un minuet de Ferran Sors arreglat expressament per Olivé, a més del Rossinyol (popular catalana).

Galeria vídeos

Als mitjans de comunicació

ARTICLE

S’ha mort l’historiador local Jordi Frigola a 89 anys

Ha destacat per la seva tasca de divulgació de la història de la Bisbal a través d’articles, llibres, conferències i visites guiades.

Frigola va néixer el 14 de setembre del 1934. El seu pare tenia una botiga de venda d’explosius. Una part del negoci consistia a subministrar pirotècnia per a ocasions senyalades com la festa major o la revetlla de Sant Joan. En una conversa aquest desembre, Frigola ens explicava que la botiga li suposava tan sols dos dies o tres de feina a la setmana, motiu pel qual podia dedicar temps a la història i a explorar els arxius. De jove havia estudiat peritatge mercantil, i de ben petit va viure la guerra del 1936-1939. D’aquesta època en recordava la por que associava al so de la sirena de Can Coromina i dels avions, i que durant un temps la família es va traslladar a viure en un mas de Fonteta.
La seva tasca com a historiador de la Bisbal, que va començar de gran, el va portar a escriure articles en diversos mitjans de comunicació, com les revistes El Drac o Gavarres, i també va participar a Ràdio Bisbal. Precisament fa uns mesos L’aguait recuperava un d’aquests articles, que no sempre eren de divulgació i, com en aquest cas, en què escrivia sobre la construcció dels jutjats nous, a vegades tractava l’actualitat local. Entre l’obra publicada, a més de nombrosos apunts històrics al llibret de la festa major i en publicacions municipals, destaca el llibre dedicat a la història de la Bisbal de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona. També ha fet visites guiades per la ciutat i ha participat en conferències, les més recents sobre el mercat de la Bisbal amb motiu de l’efemèride dels 700 anys.

Mor als 89 anys el popular historiador i activista de la Bisbal Jordi Frigola

Va ser un dels detinguts el 1968 per la Guàrdia Civil per plantar cartells al poble en favor de l’escola en català

L’historiador bisbalenc Jordi Frigola i Arpa va morir diumenge als 89 anys. La seva trajectòria va ser coneguda sobretot per l’estudi i la difusió de la història de la Bisbal, de la qual n’era una eminència. Va ser, a més, un home de país que va lluitar pel reconeixement de la cultura i la llengua en plena dictadura i es va mantenir sempre en la primera línia en el combat pel reconeixement nacional de Catalunya. A finals dels 50 i principis dels anys 60 va ser un dels fundadors i impulsor de l’escoltisme a la Bisbal.

Frigola, nascut el 14 de setembre del 1934, era el fill d’un conegut comerciant d’explosius, que subministrava sobretot pirotècnia per a les festes majors i la revetlla de Sant Joan. Com explica Roger Font Vilagran (laguait.cat) Frigola va poder dedicar temps sobretot a la seva gran passió, la història i l’exploració d’arxius tot i que de jove va estudiar peritatge mercantil. Ell mateix admetia que la Guerra Civil el va marcar de ben petit i va anar a viure un temps a Fonteta per por als bombardejos.

També va ser coneguda la seva implicació en la resistència contra el franquisme i en l’Assemblea de Catalunya. Va participar en un dels episodis més coneguts a la Bisbal en ple franquisme, les detencions del 1968 després que el matí del 12 de setembre d’aquell any van aparèixer centenars de petits cartells enganxats arreu a favor de l’ensenyament del català a l’escola. La campanya va ser organitzada per Òmnium, de la qual Frigola també n’era membre.
L’edició dels cartells s’havia fet a Barcelona a partir d’una iniciativa d’un sector de catalanistes resistents al règim entre els quals hi havia qui al cap d’uns anys seria conseller de Cultura de la Generalitat, Joaquim Ferrer.

La Guàrdia Civil va detenir i incomunicar quatre joves, entre els quals Enric Matarrodona, que en el futur seria el director d’El Punt. Frigola, que va distribuir els adhesius i que llavors tenia 30 anys, també va ser un dels detinguts. Ambdós, juntament amb Pere Ribas, van ser conduïts a la caserna emmanillats pels carrers de la Bisbal. Al cap d’uns dies es va saber que la intervenció del bisbe Narcís Jubany i del patrici bisbalenc Narcís de Carreras i Guiteras, president de la Caixa, a instàncies entre altres de l’alcalde de la Bisbal, Ernest Bou Janoher, varen poder més que les intencions del jutge titular, el conegut Miguel Pérez Capella. El cas va quedar, en teoria, arxivat per sempre més.

Quan va morir el seu pare, la Guàrdia Civil li acabaria tancant la botiga de pirotècnia i n’obriria una altra d’antiguitats i ceràmica, el sector més rellevant del municipi.

La seva afició per la història de la Bisbal i el Baix Empordà, com recorda Roger Font, la va il·lustrar amb articles de referències en revistes com “El Drac” o “Gavarres”. També organitzava visites guiades al poble i va fer el llibre dedicat a la història de la Bisbal de la prestigiosa col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona”. El 1972 Frigola, que també havia col·laborat a Ràdio Bisbal, va publicar el llibre “El castell de la Bisbal” juntament amb Joan Foxà i Romaguera.

Mor als 89 anys Jordi Frigola, historiador de la Bisbal d'Empordà

Va destacar per la seva tasca de divulgació de la història del municipi amb la publicació de nombrosos articles

L’historiador bisbalenc Jordi Frigola i Arpa va morir diumenge als 89 anys. Tot i que va estudiar peritatge mercantil, la seva gran passió va ser l’estudi de la història de la Bisbal, de la qual n’era una eminència. Des de jove, en plena dictadura franquista, es va implicar en la defensa de la llengua i la cultura catalna, formant part d’entitats com Omnium o l’Assemblea de Catalunya.

Galeria imatges